Més habitatge a Figueres és possible

Ràpid i curt, Figueres SÍ pot augmentar la quantitat d’habitatges que té de forma senzilla. Ara m’explico: aquests dies s’està parlant molt d’habitatge, i amb raó. Tenim una Catalunya que ha superat els 8 milions d’habitants i una ciutat de Figueres que el mes de març va superar els 50.000 habitants.

Com a dada, dir que a l’any 2000 Figueres rondava els 35.000 habitants.

15.000 persones més i a simple vista no sembla ni que hi hagin més cases, ni més pisos, ni més edificis reformats, ni els carrers més amples, ni nous carrers que puguin ajudar a esponjar aquest augment de població.

L’eina que regula les normes edificatòries i que, de retruc, acaba organitzant la manera de viure a la seva població és el POUM (Pla d’Ordenació Urbana Municipal). A Figueres aquesta norma es va aprovar definitivament al març de 2023.

Malgrat aquest augment d’habitants, els redactors del POUM a Figueres van explicar, en la seva presentació, que el planejament partia de la previsió que la ciutat havia de decréixer en població. Amb aquest objectiu, van disminuir l’alçada teòrica dels edificis (perquè canviar la realitat és molt difícil) i van fer extremadament complex els canvis d’ús de local o oficina cap a habitatge (en comparació a altres ciutats semblants). Un planejament pensat per a una ciutat que havia de decréixer no sembla gaire adequat per a una ciutat que ja supera els 50.000 habitants.

Un exemple clar del que passa és l’edifici Portlligat a l’entrada nord de Figueres, construït al 1980, conegut pels figuerencs com l’edifici de l’Hiper Maxor. És un edifici de 8 plantes d’alçada distribuït en: una planta baixa comercial, una planta entresol, una primera planta amb ús d’oficines i habitatges a partir de la segona planta.

Edifici Portlligat (Figueres). Imatge: Google Maps

Segons el POUM actual, aquest edifici hauria de tenir com a molt planta baixa i planta primera. Teòricament en aquest edifici li sobren 6 plantes, excedint moltíssim el límit segons el planejament actual. Malgrat les ganes de la iniciativa privada, és impossible poder convertir les plantes baixes d’aquest edifici en habitatge, quan fa temps que ja no té comerços oberts.

Per una banda, la gent no pot accedir a habitatge. Per l’altra, a Figueres (com en moltes altres ciutats) tenim tancats molts locals comercials en planta baixa i oficines en planta entresol i planta primera. Tot buit, ni una ànima. I tots els canvis d’ús que es presenten per poder convertir aquests espais en habitatges queden denegats. Què fem, doncs? No fem res mentre veiem com aquests edificis es van degradant?

Tres propostes que ajudarien a augmentar l’habitatge a Figueres i que no ens costarien diners. Només amb voluntat política s’aconseguiria:

Fer una primera modificació puntual al POUM per tornar a les alçades anteriors que marcava la normativa precedent. Les reals, les que existeixen i que es poden tocar, no les teòriques que es van aplicar al document.

Fer una segona modificació puntual al POUM per eliminar restriccions i facilitar els canvis d’ús a habitatge d’oficines i locals comercials. Està clar que amb la nova forma de comprar no calen tants locals i que, des de que ha aparegut el teletreball, ja no calen tantes oficines. El que sí cal és habitatge.

Finalment, com a tercera mesura, aplicaria una bonificació del 100% a quin compri un edifici existent, el restauri i el converteixi en el seu habitatge habitual. Ara mateix, són edificis que no generen res i que degraden la imatge local. Almenys així, el centre de la ciutat recuperaria vida i dinamisme.

Amb la voluntat dels polítics i amb les ganes dels ciutadans podríem recuperar espais que ja havien sigut nostres.

David Batlle i Ruiz

Arquitecte figuerenc